Gironitza’t a Sadernes

Sabem que no és res nou, però creiem que no pot faltar en el nostre blog una menció de les gorgues de Sant Aniol d’Aguja o més ben conegudes com les gorgues de Sadernes. No és un lloc desconegut com altres posts que hem fet, ja que si hi vas en mitjans d’agost sembla les Rambles de Barcelona, però això també afirma la bellesa del indret.

Pels que no coneixen les gorgues de Sant Aniol d’Aguja podem afirmar que val la pena i és un dels llocs gironins on la natura regna amb molta superioritat. Es pot afirmar per l’excavadora que et trobes a mig camí, de caps avall en un penya-segat i que no pot ser rescatada pel difícil accès. En aquest moment te’n adones que aquí governa Mare Natura i no les maquines de l’home.

Deixem el cotxe al Hostal Sadernes al municipi de Sales de Llierca, darrera Montagut, i a partir d’aquí comença una caminada de 2h. 15 min. (segons indiquen els cartells, els Kilian Jornets ho faran en 45 min.) Desprès d’uns 40 minuts per camins amples i planers comencen els corriols a la vora del riu que donen el tret de sortida a una excursió entretinguda i divertida. Gràcies a la presència constant de l’aigua i l’ombra es fa suportable de caminar, encara que sigui Agost i les temperatures superen la prima de risc d’en Rajoy. És molt temptatiu aturar-se a la primera gorga que et trobes, però us animem a seguir fins al final, on s’amaga la joia de l’excursió.

Desprès d’haver creuat el riu unes quantes vegades i haver relliscat les mateixes vegades arribem a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja que ens indicacions de que casi hem arribat. Recarreguem les ampolles a la font i prenem rumb a les esperades gorgues. I per molt que us hagin explicat detalls d’aquesta excursió, per molt que us hagin tirat flors d’aquest indret, per molt que el veí hagi fardat que hi ha estat moltes vegades perquè val molt la pena, quan hi arribes desprès del tros caminat, la sensació és espectacular. Com diuen els de MasterCard, no té preu. Poques vegades havíem vist aigua tant neta, i freda a la vegada, en un entorn així de verd. Els salts d’aigua donen el to caribeny i el nostre entrepà de truita amb pernil li dona el toc pagès. Desprès una bona estona de relax i gaudir d’aquesta joia gironina tornem a prendre el camí avall amb un regust a més. Sadernes no és un lloc “per haver-hi anat”, sino s’ha convertit en una cita periòdica que no es pot escapar. A l’arribada al pàrquing fem una birra per pair el xoc de sensacions i agafem el cotxe per tornar a casa, deixant el paradís enrere.

gorgues

Gironitza’t a la Sala de Canet

Aquesta setmana hem optat per assegurar “el tiro”. No voliem sorpreses, possibles desil·lusions, aixafades de guitarra o cops amagats. I dins la nostre agenda culinària tenim certes referències que mai fallen, com un rellotge suïs, sempre igual, mateixa qualitat de preu, menjar i servei. La Sala de Canet d’Adri és sense cap dubte “un estadi de primera divisió!”

Pels que no coneixeu el poblat Canet d’Adri, és una fusió entre el veïnat de Canet i el veïnat d’Adri, us podeu imaginar un grapat de cases despardigades amb una esglèsia al capdavant i unes vistes sobre Girona ciutat al fons del panorama verd que ofereixen les Muntanyes de Rocacorba. Bé, a La Sala crec que trobarem un dels menús de migdia més complets al millor preu de la província. La mitjana d’edat de la clientela supera l’edat mínima de jubilació, bona senyal, “l”experiència és un grau”. No hi ha carta ni menú, t’el canten de memòria. Tenen un menú que compta amb una 15èna de primers i uns 10 segons plats  a escollir, i en cas que res sigui del teu gust, et faran el que faci falta. Un dels aspectes a destacar és que amb un àpat arribes a conèixer gran part, per no dir tot el ventall d’exquisiteses de la gastronomia gironina.

Desprès d‘una aminada de l’hort i torrades amb tomàquet per picar, ens serveixen una olla d’arròs de muntanya amb més ingredients diferents que un “sketch” d’APM com a primer.  De segon és pecat no demanar un dels plats que tenen amb carn de senglar, com pot ser el civet de senglar o botifarra de senglar. Per tant un bon civet amb mongetes blanques ens fa el fet com a segon i acabem l’àpat amb una de mel i mato. Però encara no estem! A la Sala s’ha de fer la copa de ratafia a la terrassa, ja que unes taules i cadires d’allò més autèntiques sembla que estiguin ideades per aquest precís moment.

Un cop fet el sobretaula, desprès d’un arròs i un civet, postres, cafès i copes et ve al cos i t’entra al cap la migdiada. És el moment perfecte per anar a fer una petita excursió i fer païr el dinar. Ben bé darrera La Sala hi han unes gorgues, anomenades la Torre del Rissec, que es troben a menys de 5 minuts a peu del restaurant. Indret ben amagat dins el bosc de Rocacorba, espectacular de veure, per jeure-hi una estona o fer-s’hi un bany, ideal per acabar un bon àpat gironí!

P.D: El menú costa 11€…Gironitza’t !!!

Més informació: http://www.rlasala.com/

Civet de senglar al Restaurant la Sala de Canet d’Adri

Excursió desprès del dinar a Canet d’Adri

[contact-form

Gironitza’t de ruta pel Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter

El diumenge 26 de maig es va celebrar la I Marxa Popular The Salats pel Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix-Ter situat al municipi de Torroella de Montgrí i l’Estartit.

Situat dins un entorn ideal, aquest Parc Natural és una excusa perfecte per disfrutar de la natura en companyia de família, amics, parella o en solitari. El recorregut ofereix un ventall paisatgístic canviant conforme s’avança direcció a mar. El recorregut comença a la pujada que es troba al costat esquerre de l’Escola Sant Gabriel de Torroella de Montgrí i que porta fins al “xifrer d’en Navarro” abans de començar l’ascens que porta fins al “coll d’en Garrigàs”. Arribats a aquest punt, travessa la muntaya del Montplà que ens condueix al “coll de les sorres”. Passa per darrere la urbanització de Torre Vella i agafa el GR 92 fins arribar a l’encreuament amb el camí de mar que va de l’Estartit a l’Escala. Un cop allà, la ruta pren el camí de mar direcció Cala Pedrosa fins a trobar-se el petit recorregut (senders locals) que porten a Cala Calella i fins el Cap de la Barra. D’allà es baixa a l’Estartit, acabant la ruta al port.

Es pot fer caminant o corrent i té una durada d’unes 3-4 hores caminant “xino-xano”. Ens agradaria destacar la varietat paisatgística que trobem durant el recorregut. El primer tram és més rocós i permet gaudir de vistes més que agradables de tota la plana del Baix-Ter, el golf de Roses i part de l’Empordà. Seguidament s’arriba al “coll de les sorres” on toquem “les dunes” i ens endinsem a través de la “ruta del vent” en un tros de camí més boscós i sorrenc, amb canvis de vegetació i la sensació d’estar molt lluny de la civilització. A poc a poc es va recuperant la roca en el nostre caminar i arriba una brisa que ens indica que ens acostem a mar. L’últim tros, on fem via pels camins de mar i el petit recorregut (senders locals), ens deleïta amb les vistes a mar, els penya-segats imponents que ens ofereix la costa i les Illes Medes. Les cames començen a pesar i les pujades i baixades es fan més difícils però alhora entretingudes per l’atenció que requereixen els senders locals. Al arribar a la cala un obté la recompensa a l’esforç amb la bellesa i tranquilitat que ofereixen i la possibilitat de banyar-s’hi i descansar.

La riquesa natural d’aquest recorregut és un reclam per a qualsevol i pensem que és important donar-lo a conèixer perquè tothom el pugui gaudir. Val a dir que “Gironitza’t” va néixer precisament en aquest Parc Natural, mentre fèiem la ruta, conversant sobre el paradís en què ens ha tocat viure i la sort que hem tingut. Arribant a la conclusió que cal compartir la nostra sort perquè altres també la puguin viure.

Us adjuntem la ruta penjada a la xarxa social wikiloc =).

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=4266042

Ale, a passar-ho bé i fins dilluns que ve!

Parc Natural Montgri, Illes Medes i Baix-Ter

Gironitza’t al Castell de Requesens

Molts no saben de la seva existència però el Castell de Requesens és un dels tresors poc coneguts del Parc Natural del Massís de l’Albera, a l’Alt Empordà. Indicacions, senyalitzacions i documentació brillen per la seva absència però qui busca sempre troba. El Castell de Requesens és una relíquia de les construccions medievals per la defensa de les fronteres del nostre país. Situat al veïnat de Requesens, el castell es troba sobre el poble enològic d’Espolla.

El castell, el trobaríem seguint la carretera on deixem Espolla donant-li l’esquena i agafant un camí forestal que puja fins al Parc Natural del Massís de l’Albera. Després d’obrir un tanca on un cartellet ens demana molt educadament que la tornem a tancar, fem via fins arribar al veïnat, on trobem el castell i una cantina.

El més adequat és aparcar a la Cantina de Requesens i a partir d’aquí prendre el camí que condueix fins a la fortalesa, que a més a més ja queda a la vista. És un sender local entretingut que recorre la vall de la Ribera d’Anyet fins arribar al castell.

Curiosament i davant la nostra sorpresa apareix a la vista una senyora, a l’entrada, fent ganxet, que ens demana 2€ per la visita. L’acompanyen postals d’altres temps, descolorides, arrugades, autèntiques, que pots adquirir a canvi d’un preu si ets un enamorat de “l’asuntu”. Un cop superada l’entrada guaitem la senyal que ens marca el camí de la visita, que ens deixa, ara sí, sols, davant d’uns escenaris propis de “Juego de Tronos” o “El Señor de los Anillos” on s’han rodat escenes d’una sèrie medieval fantàstica feta a casa nostra com és “Cròniques Drakonianes”, protagonitzada pel nostre bon amic Guillem Fernández Valls. El castell de Requesens és una fortificació avançada on hi trobem altres petites construccions dins les seves muralles. És destacable que moltes habitacions i sales mantenen l’essència d’aquells temps tot i que a gran part del castell queden palpeses les conseqüències d’haver estat “okupat”. És un laberint de passadissos, sales, habitacions, terrasses, miradors i torres que no deixen de sorprendre el visitant. L’atmòsfera que envolta el visitant desprèn una sensació d’intriga i misteri en ell. Fins i tot una avioneta estrellada darrera el castell, víctima de l’intent d’apagar un foc forestal, és un encant més d’aquesta excurció.

En definitiva, amants de les excurcions i descobertes de la província de Girona, el Castell de Requesens és una bona experiència per grans i petits.

Gironitza’t al Castell de Requesens