Gironitza’t a Can Selvatà

Avui ens anem la província en dins, en direcció Banyoles. Degut a l’apretada agenda ens hem vist obligat a fer una parada higiènica pel matí a Can Selvatà i de pas fer una mossegada de forquilla. I a lo imprevist ens donem compte que ho hem encertat. Tot i tenir un pàrquing gegant ens costa trobar lloc a les 09.00h. i això només diu una cosa: aquí es menja bé!

Entrem a dins el local i com al parquing aquí també ens costa trobar un “puesto”.  Una cambrera ens veu amb cara de despistats i ens acompanya a un racó disponible. A Can Salvatà veus de seguida com va la cosa. Aquí no et prenen nota, ni volen saber el que vols. La taula va acompanyada del puró de vi negre, el setrill i la terrina de tomàquets i all. La cosa tampoc necessita gaire explicacions. Veus la corrent dels clients cap al buffet de carns i amanides. Per una banda trobes més tipus de carns que una carnisseria de la Boqueria, amb diferents botifarres, tripa, costelles, pollastre de totes les maneres possibles, xai, xurrasco, cansalada i el que et pugui presentar l’imaginació. Per l’altre banda trobes un buffet d’amanides peculiar i poc comù, perquè no hi ha amanida ni tomates, ni pastanaga ratllada sinó ceba abundant, olives de tots colors, coliflor, bitxos alguna altre hortalissa al vinagre.

Un cop haver près dificiles descicions seguim la corrent que ens porta en una saleta amb una brasa espectacular, una barbacoa  rodona on cadascú maquina la seva carn, torrades i altres. En aquesta saleta no val ni la bona educació, el respecte pels més grans ni la paciència, sinó només la llei del més ràpid i el més llest. Mentre que t’esperes, com a bons estrangers que som, veus com apareixen trossos de carn per la teva dreta i l’esquerra d’impacients amb molta gana. Així que ens apuntem al joc i fem quebre les nostres cuixes de pollastres, botifarres i algun costella de xai. Tot seguit ens torrem el pa i ens retirem de la massa per esperar tranquilament a la nostra carn. El bó es fa esperar i finalment podem enplatar el nostre i començar la nostra desitjada mossegada de forquilla.

A Can Selvatà donen per suposat que tothom sap beure del puró, ja que no donen ni gots. Davant de la inexperiència observem les tècniques del beure català dels clients més experimentats. No ens costa massa agafar “el truquillo” i de seguida semblem uns banyolins de pura “cepa”.

Una amanida “peculiar”, un puró de vi negre i un assortiment de carn a la brassa més tard ens aixequem per anar a pagar i ens adonem que ens haviem saltat el café. La mestressa ens mig obliga de fer el café abans de marxar a la barra mentre que ella ens fa un petit pressupost d’aquest festival matinal. Com sempre ens quedem sorprès pel preu i amb molt de gust liquidem elsdeutes pendents amb ella i ens dirigim al parquing per seguir la nostra ruta del dia.

 

En Genís a la brasa