Gironitza’t a Vilamacolum

No és cap novetat que les festes majors de poble son una passada. Tothom n’és conscient, existeixen samarettes que ho confirmen i fins i tot solen ser notícia a la tele i la ràdio. Però aquesta és un xic diferent.

Aquest estiu vam anar a les Festes Majors de Vilamacolum. No Vilacolum, ni Vilajuïga, ni Viladecans, ni Viladamat, ni Vilafant. VilaMAColum és un poble a l’Alt Empordà, comarca que destaca per les seves originalitat en noms de viles. Tenim certs amics que destacaven aquest festa major com quelcom especial, alguna cosa fora de seria, una festa major remarcable. Així que, per la vostra interès, ens vam agafar la rinyonera, els cèntims i la set i vam anar al fantàstic poble de Vilamacolum.

I la diferència del poble ja es marca des de la carretera on el retòl és en majúscules, quan Vilcolum s’escriu en minúscules. No en un retòl específic, sinó a tots els retòls que indiquen el poble. Aquí ja es desmarques dels seus veïns. A l’entrada del poble tenen un cartell de tràfic molt gran on demanen “Prudència, Si us plau”, ja que el poble respira pau i bon rotllo i així ho volen conservar.

Bé, ens llencem a la festa amb l‘Orquestra Aquarius, seguit per Orquestra MitjaNit i veiem que aquí la gent va del mateix rotllo. Molt bon ambient, gent de tota la província, temazo darrera temazo i la barra es converteix en el principal escenari de ballar, ja que la fan reforçada amb caixes de pomes.

Però és quan ens comencem a fixar amb els atributs, que ens adonem que ens espera un gran “Xow”, com diuen a l’Alt Empordà. Disposen d’una senyera que cobereix completament el municipi de l’Abre Sec, un pirulu amb, una traca de foc, una sirena i una llum d’emergència de les antigues ambulancies. I a sobre el pirulu tenen un aspersor de jardí que comença a donar frescor quan comenci a sortir el sol. Perquè no com a altres pobles, a Vilamacolum hi ha mùsica fins les 08.00h. i ja fa força calor!

Així doncs decidim que ens hem de quedar fins el final, ja que ens esperava una sorpresa. A part de les múltiples sorpreses que mostrava l’organització a traves d’una pantalla darrera la barra, a les 08.00h. i com a cloenda regalen donuts a “dojo”! Si senyor, a Vilamacolum premien els més borratxos amb un esmorzar. Com aquell que s’endu una copa per haver fet més gols, aquí t’endurs un donut per haver begut moltes copes! Com no podia ser d’una altra manera, varem recollir el nostre premi i tranquilament varem anar a descansar al cotxe abans de reprendre el viatge a casa.

Festa Major Vilamacolum

Gironitza’t al Guateque

Hi han festes i festes, bon rotllo i molt bon rotllo, música i molt bona música. El Guateque és, com  molt be diuen els organitzadors i participants, “l’enveja del Carnaval” des de fa uns anys.

El Guateque és un còctel ideal d’espai, quantitat d’assistents, qualitat musical i disbauxa desenfrenada. Una iniciactiva sorgida d’una colla de culs inquiets, gironins i figuerencs. Arrel de la seva afició al bon gust musical han sorgit més projectes com l’Associació de Música Electrònica de Girona, Electrik Circus o l’emissora de radio “Somreggea FM”. Al Guateque l’única condició irrefutable és el fet d’assistir-hi disfressat i, si pot ser, originalment. Un dels moments de la nit és el concurs de difresses, ambientat per la millor música, una passarel.la improvitzada per on, molt lliurement, els participants desfilaran de la millor manera que saben presentant les seves credencials i un “speaker” més que divertit que es pren molt seriosament la seva tasca. El jurat és popular i es decideix per majoria el vencedor. És una festa de difresses en tota regla, i per això un no es pot plantejar assistir-hi de païsà ja que allà, el raro serà ell.

Després de rebre múltiples peticions d’assistència per part dels nostres amics decidirem treure-hi el nas. Es sol celebrar en polígons industrials i llocs poc habituals, inversemblants. Ara tocava fer un “brainstorming” per veure’ns disfressats dignament (no fos cas que féssim el préssec). Al final d’una tarda creativa ens preparàvem pel “show”, com diuen els de Figueres. I si, efectivament va ser un “xow” en tota regla.

Vàrem arribar a una casa entre el riu Onyar i un polígon industrial, un món apart de la civilització. Al entrar, un munt de gent disfressada,tothom amb estil propi, ja que un altre dels requisits del “Guateque” és que la disfressa l’ha de crear, dissenyar i fer-se-la un mateix. Irreconeixibles la majoria de persones, ens trobàvem en un habitatge amb 3 terrases, on hi havia barbacoa, DJ’s en directe emitint a SomReggea FM, 3 congeladors plens d'”Estrelles” i un ambientàs que treia fum. Gràcies a l’Associació de Mùsica Electrònica de Girona, que ens deleïtava amb la millor música electrònica del moment, gaudirem com nens petits “rebentant els terrats” com autèntiques pistes de ball esperant l’esdeveniment estel.lar de la nit, el concurs a “La Millor Disfresa”.

Bé, ja ho hem comentat abans que ens varem preparar bé per no fer el prèssec i segons totes les normes del joc ens varem emportar el premi d’honor de “La Millor Disfresa del Guateque”

Disfresa YouTube

Gironitza’t a la Festa Major de la Repùblica de Can Reinoso

Aquesta setmana vam rebre la curiosa convocatòria d’un amic gironí. La convocatòria deia el següent: “Vine a casa, fem multiactivitats musicals” (Whatsapp de Marc Reinoso) El nostre instint autòcton i la nostra curiositat per aquestes “multiactivitats” va fer que no ens ho penséssim dues vegades i vam decidir prendre camí direcció Aiguaviva.

El dissabte 18 de maig del 2013 arribem a una masia amb vistes a les pistes d’aterratge de l’aeroport de Girona, perduts entre el verd paisatgístic del Volcà de la Crosa, on ens trobem amb el panorama de les “multiactivitats”. Resulta que el nostre amic se li havia acudit convidar tot tipus de diferents personatges i amb certs dons gastro-culturals, els havia donat llibertat creativa absoluta per desenvolupar un taller cadascú. Ells posen les ganes i el “savoir faire” mentre el nostre bon amic Reinoso disposa l’espai. Durant la jornada que vam tenir el plaer de gaudir a la seva finca degustàrem un llom de 5Kg. i costelles de porc a lo “asado argentino” amb salsa Tximi-Txurri mentre un jove costa-riqueny preparava unes mitjes síndries autodenominades “cocktails de verano” . Acabant amb aquest sobretaula ens  moguerem a la zona central de l’espectacle on disfrutàrem d‘un concert de rock-indie en directe al bell mig del pati de la masia mentre una agraciada gironina ens presentava la seva cervesa artesana. Quan s’acabà el concert i els músics recollien els instruments nosaltres donàvem per acabada la curiosa jornada de “multiactivitats”. Però en Marc Reinoso tenia un as sota la màniga ja que l’escenari improvitzat es convertí ràpidament amb un taller de pintura on participaven grans i petits. En un obrir i tancar d’ulls van proliferar quadres pintats per un cantó i, molt sorprenentment, per un altre apareixien de cop creps  guarnides de diferents colors, gustos i tamanys . Resulta que el garatge de la masia (amagat) hi havia un taller de creps amb l’única finalitat de ser menjades per tots els presents.

Tota la tarda fou un “sin parar” de degustacions, activitats, tallers i sociabilitat entre els assistents en un entorn magnífic amb una “Estrella” per companya incansable. Finalment, ens quedà clar i català el que és una jornada de “multiactivitats musicals”