Sabem que no és res nou, però creiem que no pot faltar en el nostre blog una menció de les gorgues de Sant Aniol d’Aguja o més ben conegudes com les gorgues de Sadernes. No és un lloc desconegut com altres posts que hem fet, ja que si hi vas en mitjans d’agost sembla les Rambles de Barcelona, però això també afirma la bellesa del indret.

Pels que no coneixen les gorgues de Sant Aniol d’Aguja podem afirmar que val la pena i és un dels llocs gironins on la natura regna amb molta superioritat. Es pot afirmar per l’excavadora que et trobes a mig camí, de caps avall en un penya-segat i que no pot ser rescatada pel difícil accès. En aquest moment te’n adones que aquí governa Mare Natura i no les maquines de l’home.

Deixem el cotxe al Hostal Sadernes al municipi de Sales de Llierca, darrera Montagut, i a partir d’aquí comença una caminada de 2h. 15 min. (segons indiquen els cartells, els Kilian Jornets ho faran en 45 min.) Desprès d’uns 40 minuts per camins amples i planers comencen els corriols a la vora del riu que donen el tret de sortida a una excursió entretinguda i divertida. Gràcies a la presència constant de l’aigua i l’ombra es fa suportable de caminar, encara que sigui Agost i les temperatures superen la prima de risc d’en Rajoy. És molt temptatiu aturar-se a la primera gorga que et trobes, però us animem a seguir fins al final, on s’amaga la joia de l’excursió.

Desprès d’haver creuat el riu unes quantes vegades i haver relliscat les mateixes vegades arribem a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja que ens indicacions de que casi hem arribat. Recarreguem les ampolles a la font i prenem rumb a les esperades gorgues. I per molt que us hagin explicat detalls d’aquesta excursió, per molt que us hagin tirat flors d’aquest indret, per molt que el veí hagi fardat que hi ha estat moltes vegades perquè val molt la pena, quan hi arribes desprès del tros caminat, la sensació és espectacular. Com diuen els de MasterCard, no té preu. Poques vegades havíem vist aigua tant neta, i freda a la vegada, en un entorn així de verd. Els salts d’aigua donen el to caribeny i el nostre entrepà de truita amb pernil li dona el toc pagès. Desprès una bona estona de relax i gaudir d’aquesta joia gironina tornem a prendre el camí avall amb un regust a més. Sadernes no és un lloc “per haver-hi anat”, sino s’ha convertit en una cita periòdica que no es pot escapar. A l’arribada al pàrquing fem una birra per pair el xoc de sensacions i agafem el cotxe per tornar a casa, deixant el paradís enrere.

Sant Aniol d'Aguja

gorgues