Gironitza’t al Castell de Requesens

Molts no saben de la seva existència però el Castell de Requesens és un dels tresors poc coneguts del Parc Natural del Massís de l’Albera, a l’Alt Empordà. Indicacions, senyalitzacions i documentació brillen per la seva absència però qui busca sempre troba. El Castell de Requesens és una relíquia de les construccions medievals per la defensa de les fronteres del nostre país. Situat al veïnat de Requesens, el castell es troba sobre el poble enològic d’Espolla.

El castell, el trobaríem seguint la carretera on deixem Espolla donant-li l’esquena i agafant un camí forestal que puja fins al Parc Natural del Massís de l’Albera. Després d’obrir un tanca on un cartellet ens demana molt educadament que la tornem a tancar, fem via fins arribar al veïnat, on trobem el castell i una cantina.

El més adequat és aparcar a la Cantina de Requesens i a partir d’aquí prendre el camí que condueix fins a la fortalesa, que a més a més ja queda a la vista. És un sender local entretingut que recorre la vall de la Ribera d’Anyet fins arribar al castell.

Curiosament i davant la nostra sorpresa apareix a la vista una senyora, a l’entrada, fent ganxet, que ens demana 2€ per la visita. L’acompanyen postals d’altres temps, descolorides, arrugades, autèntiques, que pots adquirir a canvi d’un preu si ets un enamorat de “l’asuntu”. Un cop superada l’entrada guaitem la senyal que ens marca el camí de la visita, que ens deixa, ara sí, sols, davant d’uns escenaris propis de “Juego de Tronos” o “El Señor de los Anillos” on s’han rodat escenes d’una sèrie medieval fantàstica feta a casa nostra com és “Cròniques Drakonianes”, protagonitzada pel nostre bon amic Guillem Fernández Valls. El castell de Requesens és una fortificació avançada on hi trobem altres petites construccions dins les seves muralles. És destacable que moltes habitacions i sales mantenen l’essència d’aquells temps tot i que a gran part del castell queden palpeses les conseqüències d’haver estat “okupat”. És un laberint de passadissos, sales, habitacions, terrasses, miradors i torres que no deixen de sorprendre el visitant. L’atmòsfera que envolta el visitant desprèn una sensació d’intriga i misteri en ell. Fins i tot una avioneta estrellada darrera el castell, víctima de l’intent d’apagar un foc forestal, és un encant més d’aquesta excurció.

En definitiva, amants de les excurcions i descobertes de la província de Girona, el Castell de Requesens és una bona experiència per grans i petits.

Gironitza’t al Castell de Requesens

Gironitza’t a Can Roca

Des del 3 de Maig 2013 sabem que Girona és la ciutat amb el Millor Restaurant del Món. El Celler de Can Roca és successor d’un altre “somni” gastronòmic gironí que va poder presumir durant molts anys del mateix títol, el Bulli. Per tant, podríem arribar a la senzilla conclusió que la nostra província és un “puesto” on menjar bé, de fet, indubtablement, molt bé.

És innegable que aquests artistes culinaris han “sortit de sa mare” que, molt probablement, els ha ensenyat part de l’ofici. Imagina’t que en Joan Roca, el millor cuiner del món, et digui que “els millors canelons del món són els de la meva mare!”. La Mare Roca, des d’aquest precís instant, passa a ser un reclam.

Ara bé, un dels secrets gastronòmics millor guardats de la província és que la mare dels germans Roca encara té “la paella pel mànec” i “talla el bacallà” als fogons del seu restaurant de tota la vida. I, efectivament, aquesta senyora es mereix una “ola mexicana”.

Aquesta setmana vam anar a fer un menú al Restaurant Can Roca, també al barri de Taialà de Girona (com el Celler dels seus fills) Al entrar haguerem de buscar lloc entre taules desparades, càmeres, fotògrafs i periodistes, perquè la notícia del 3 de Maig ha esquitxat fins i tot a la mare. És un bar/restaurant dels de barri. La barra plena de treballadors fent el cigaló, les taules guarnides amb tovallons de paper, un setrill, i tot això acompanyat d’una cambrera entrada en edat que ens tractava molt graciosament de “nens” i “guapos” 🙂

Vàrem fer uns macarrons gratinats i pollastre amb xampinyons. Per acabar, una crema catalana sense cremar. De vi i gasosa no en va faltar en tot l’àpat i ens vam acomiadar després del cafè. No cal emfatitzar com de bons estaven els macarrons ni el pollastre, però sí fer menció especial a aquesta dona que es mereix un reconeixement, igual que els seus fills!

Gironitza’t a Can Roca